El nostre rellotge intern, que està connectat amb els ritmes de la naturalesa, dirigeix moltes de les funcions i reaccions que es produeixen en el nostre organisme… i també influeix directament sobre l’efecte que ens produeixen els medicaments que prenem.
Has sentit a parlar dels ritmes circadians?
Efectivament, al parlar del “nostre rellotge intern” ens estem referint a aquestes ritmes circadians. Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari, i que responen, principalment, a la llum i la foscor en l’ambient d’un organisme. Dormir a la nit i estar despert durant el dia és un exemple d’un ritme circadià relacionat amb la llum. Els ritmes circadians es troben en la majoria dels éssers vius, inclosos els animals, les plantes i molts microbis diminuts. L’estudi dels ritmes circadians es diu cronobiología.
És una àrea que es troba en plena notorietat per part de la societat civil, en haver rebut en 2017 un Premi Nobel els investigadors Hall, Rosbash i Young pels seus descobriments sobre els mecanismes cel·lulars que controlen els ritmes circadians.
D’estudiar aquests assumptes s’ocupa la cronofarmacología o cronoterapia, ciència que es basa en que l’efectivitat dels fàrmacs depèn de l’hora del dia en què es prenguin, ja que no només pot multiplicar la seva eficàcia sinó que també pot ampliar els seus efectes per més temps. Aquestes afirmacions són pròpies d’un grup d’experts del departament de Bioenginyeria de la Universitat de Vigo, que defensen la cronoteràpia com un corrent terapèutic consistent en l’administració de tractaments segons els ritmes biològics de cada persona.
Segons els autors, la cronoteràpia pot ser aplicada tant en fàrmacs senzills com una simple aspirina per al refredat com en tractaments complicats com els oncològics. En aquest sentit, el director del Departament de Bioenginyeria i Cronobiologia de la mateixa universitat, Ramón C. Hermida, va explicar que l’eficàcia dels antiinflamatoris com l’aspirina «augmenta quan s’administra a la nit». A més, la tendència «generalitzada» a Espanya de prendre la medicació al matí, «encara que a vegades sí que és convenient, unes altres fins i tot pot resultar negatiu», va afegir.
Com m’afecta la cronoteràpia?
Si parlem per exemple dels bifosfonats (substàncies actives de fàrmacs usats principalment per les dolències dels ossos), la recomanació segons la cronoteràpia es prendre’ls al matí, sense haver menjat res i amb un got d’aigua.
Seguint en aquesta línea i observant que els nivells d’algunes molècules poden ser diferents a les 18 h que a les 12 de la nit, posaré l’exemple de les estatines, els fàrmacs usats per baixar el colesterol. Es recomana prendre’ls per la nit ja que és a la nit quan el nostre organisme realitza la síntesi del colesterol, i si les prenem en aquestes hores, és quan s’aconsegueix el major efecte.
Espero que us hagi semblat d’interès aquesta breu introducció a la cronoteràpia. No dubtis en fer-me arribat qualsevol comentari o dubte a través de les xarxes socials de la farmàcia!
Gràcies,
Erma Puigpinós