Has sentit o llegit alguna cosa aquests dies sobre un canvi de normativa en la venda de paracetamol i ibuprofé?
Segur que sí, era difícil lliurar-se. No obstant això, la tan estesa notícia no era una altra cosa que confirmar el que ja existia: no ha canviat res! Continues podent comprar paracetamol o ibuprofé en les mateixes condicions que abans: amb recepta mèdica en uns casos i sense necessitat de recepta en uns altres.
Llavors, a què ve la confusió regnant sobre aquest tema?
Precisament com venia succeint durant els últims anys, al fet que comprar ibuprofé o paracetamol amb i sense recepta mèdica depèn del format i de la dosi que desitgis adquirir. Però, abans d’entrar detalladament, permet-nos revelar-te un d’aquests secrets que tan sols els iniciats en la germanor farmacèutica coneixem: com saber quan un medicament necessita recepta tan sols veient la caixa en què es dispensa.
Per a saber si un medicament necessita recepta mèdica o no, el pots saber ràpidament només amb mirar la seva caixa. En cas de veure a la cantonada superior el símbol “O” vol dir que aquest medicament està subjecte a prescripció mèdica pel perill que pot representar el seu ús sense control mèdic.
Bé, tornem a la pregunta important: puc comprar Ibuprofé o Paracetamol sense recepta? En quins casos?
Com dèiem, depèn de la dosi i del format. Vegem-ho cas per cas:
En el cas de Paracetamol es necessita recepta mèdica per a dosi de 1g ja sigui com a principi actiu únic (per exemple, un genèric) o associat amb uns altres (com molts antigipals). L’excepció està en els formats de 10 o menys unitats (ja siguin comprimits, sobres, sticks, etcètera). En aquests casos pots comprar Paracetamol de 1g sense recepta. Per exemple, el conegudíssim Gelocatil 1g, en portar tan sols 10 comprimits, pots comprar-ho sense recepta mèdica.
En el cas de l’Ibuprofé, la dosi de 600 mg sempre, sense excepcions, necessitarà recepta mèdica per a comprar-se. En canvi, si la dosi és de 400 mg, pot comprar-se sense recepta mèdica en alguns casos (un exemple de Ibuprofé sense recepta és Ibudol 400 mg).
Ho sabem. Alguna cosa et ronda el cap. Una pregunta: per què puc comprar sense recepta un paracetamol de 500 mg i no un d’1 G si prenent-me dues del primer igualo la dosi? La resposta és, control. Resulta que en diversos països (Espanya inclòs) s’ha detectat un increment en la incidència de casos de hepatotoxicitat greu relacionada amb l’ús de paracetamol. Per a tractar d’impedir que aquest increment segueixi i es perpetuï, es duu a terme un control de si un client demana 4 caixes de Paracetamol de cop o de si compra una cada dos dies. Gràcies als formats petits (de 10 o menys en el cas del Paracetamol), pensats per a un tractament puntual i de curta durada, com un refredat, dolor muscular, dolor de queixals, etcètera, resulta més senzill i ràpid detectar una possible sobremedicació. La reducció de la dosi obliga a un consum encara més ràpid per a incórrer en pràctiques perjudicials per a la nostra salut, per la qual cosa la combinació de totes dues mesures converteix aquests dos medicaments en més segurs.
Quant a l’Ibuprofé, el problema és una mica diferent i, podríem dir, cultural. Per algun motiu s’ha instal·lat la creença generalitzada que l’Ibuprofé “bo”, “el que funciona” o “el de sempre”, és el de 600 mg. La veritat és que a Europa aquesta dosi és considerada una dosi hospitalària. Permet que t’expliqui una anècdota sobre com prenen Ibuprofé altres llocs: fa uns mesos vaig rebre la visita d’un amic holandès. Com no, es va quedar uns dies a la meva casa. Un d’aquests dies, a mitja tarda, va començar a sentir un molest mal de cap i em va demanar si li podia donar una mica de la meva farmaciola. Li vaig oferir un Ibuprofé de 400 mg, i aquest en veure la dosi em va dir “però, em prens per un cavall, o què? Les caixes a Holanda són de 250 mg”. Així que ja ho saps, de moment conservem el de 400 mg, però continua considerant-se una dosi alta.
I ara, la moralitat: hem d’assumir-ho, a Espanya tenim una tendència molt alta a l’automedicació. Ens passa molt sovint, gairebé cada dia: algú entra en la farmàcia demanant un antibiòtic sense recepta “perquè és l’única cosa que em va bé”, o “perquè em fa mal el cap”, o “perquè tinc un *gripazo” (també som aficionats a l’acte diagnòstic). Davant això, el nostre deure és demanar-te que ens deixis cuidar-te i una de les manera que tenim de cuidar-te és informant-te tan bé com sigui possible, encara que a vegades la informació no ens agradi: Espanya és, segons la *European Centri *for *Disease *Prevention *and Control (*ECDC) de 2015, un dels paisos europeus amb més consum d’antibiòtics per habitant.
Així que ja saps, la propera vegada que insistim a demanar-te la recepta pensa que, en realitat, estem intentat complir amb una de les nostres obligacions: cuidar-te.